Insomni
Patologia del son en adults

L’insomni és un trastorn del son caracteritzat per dificultats per agafar el son, romandre adormit o despertar-se massa d’hora i no poder tornar a adormir-se.

És una condició comuna que pot tenir un impacte significatiu a la qualitat de vida i la salut en general. L’insomni pot ser agut, quan dura menys d’un mes, o crònic, quan persisteix durant un període de temps prolongat.

• Dificultat per iniciar el son
• Dificultat per mantenir-lo
• Despertar massa d’hora
• Tenir un somni crònicament no reparador o de pobra qualitat.

Sovint es relaciona amb alguns problemes diürns:

• Fatiga o malestar diürn
• Problemes atenció, concentració memòria
• Disfunció laboral sota exercici l’escola
• Alteració humoral irritabilitat
• Somnolència diürna
• Reducció de la motivació, energia o iniciativa
• Propensió a errors, accidents a la feina o mentre condueix automòbil
• Tensió, cefalea o símptomes gastrointestinals en resposta a la pèrdua de son
• Preocupació relacionada amb el somni

Les causes de l’insomni poden incloure factors mèdics, psicològics o ambientals.

Las causas del insomnio pueden incluir factores médicos, psicológicos o ambientales.

Insomni per desajust: És temporal i està relacionat amb un factor estressant identificable que causa problemes de son. Ha de durar com a mínim 3 mesos i té un bon pronòstic quan desapareix el factor estressant. Aquest trastorn del son pot estar relacionat amb factors psicològics, psicosocials, interpersonals, ambientals o físics.

Insomni psicofisiològic: És un trastorn del son caracteritzat per ansietat i preocupació per dormir, cosa que resulta en múltiples despertars durant la nit i associacions negatives amb el llit i l’habitació. Els símptomes inclouen ansietat, sudoració, palpitacions i tensió muscular. El tractament implica abordar la causa del trastorn i utilitzar tècniques no farmacològiques combinades amb medicaments per millorar-ne els símptomes. És important evitar la sobrevaloració dels símptomes i l’obsessió sobre l’insomni.

Insomni paradoxal: Es refereix a una inadequada percepció del somni en què la persona es queixa de no dormir res o molt poc, encara que el seu nivell de benestar durant el dia no es correspon amb aquesta queixa. Aquesta percepció inadequada ha de durar almenys un mes i no solen aparèixer migdiades. Els mètodes objectius poden demostrar que la persona realment dorm més del que percep subjectivament.

Insomni idiopàtic: És un trastorn del son que es caracteritza per la queixa de molts anys d’insomni sense un estímul desencadenant clar, i que passa des de la infància o infantesa primerenca. L’inici és insidiós i l’evolució és llarga.

Insomni associat a un trastorn mental: L’insomni és present com a mínim durant un mes. Té diagnosticat un trastorn mental que conviu temporalment amb l’insomni (pot aparèixer dies o setmanes després).

Insomni per una inadequada higiene del son: Es refereix a la dificultat per dormir degut a hàbits de son inadequats, com no tenir un horari irregular de son, consumir substàncies que dificulten el son o realitzar activitats activadores abans de dormir, i fer servir el llit per a activitats no relacionades amb el son. El tractament s’enfoca a establir rutines diàries que afavoreixin un somni saludable, com anar a dormir i aixecar-se a la mateixa hora cada dia, evitar els sopars pesants, reduir la ingesta d’alcohol, no fer exercici intens abans de ficar-se al llit i seguir una rutina relaxant abans de dormir.

Insomni a causa del consum de drogues o medicació: Pot ser causat per diferents substàncies, per exemple drogues il·legals, cafeïna, alcohol i certs medicaments. Aquestes substàncies poden afectar el sistema nerviós central i provocar alteracions del son, com a dificultat per agafar el son, despertars nocturns i son fragmentat. És important informar el metge si s’està consumint algun medicament que pugui estar agreujant el problema de l’insomni.

Insomni inespecífic: No a causa de l’ús de substàncies ni malaltia mèdica.

Insomni fisiològic (orgànic): Un cop és diagnosticat el trastorn i es coneixen les causes del mal dormir es pot iniciar el tractament. El tractament sempre és diferent segons quina sigui la causa que el provoca.

El diagnòstic de l’insomni pot requerir una sèrie d’exàmens i proves, incloent entrevistes clíniques, qüestionaris de son i diaris de son, en què es registra informació detallada sobre els patrons de son i les conductes relacionades amb el son. El diagnóstico del insomnio puede requerir una serie de exámenes y pruebas, incluyendo entrevistas clínicas, cuestionarios de sueño y diarios de sueño, en los que se registra información detallada sobre los patrones de sueño y las conductas relacionadas con el sueño.

És important descartar altres condicions mèdiques o psiquiàtriques que puguin estar causant l’insomni, per la qual cosa es poden fer proves addicionals o avaluacions per part d’altres especialistes si cal.

Un cop establert un diagnòstic precís, es pot desenvolupar un pla de tractament adequat, personalitzat i adaptat per ajudar el pacient a millorar la qualitat del seu somni i alleujar els símptomes de l’insomni.

Hi ha diferents tractaments per a l’insomni, que poden variar des de canvis a l’estil de vida fins a teràpies farmacològiques i no farmacològiques. El tipus de tractament que es recomana dependrà de la causa subjacent de l’insomni, així com de la durada i la gravetat del problema.