El mètode Estivill
Normes i rutines exposades, recolzades per les societats científiques pediàtriques, psicològiques i pedagògiques, per solucionar l’insomni infantil de causa conductual.
L’any 1976 el Dr. Eduard Estivill inicia els estudis sobre patologies del son dels nens. En l’àmbit científic en general i en el terreny del son infantil, en particular, els descobriments científics, sempre ratificats per publicacions en revistes mèdiques de prestigi, han permès ajuntar coneixements procedents d’àrees tan variades del coneixement com la Neurobiologia, la Pediatria, la Neurofisiologia, la Pedagogia i la Psicologia.
En els darrers anys, els científics han aportat dades sobre com el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem (grup de cèl·lules, localitzat al cervell, que actua com el nostre rellotge biològic) madura i evoluciona en els primers mesos de la vida. Això ha permès entendre com el somni dels nadons té característiques diferents segons la seva edat.
Així mateix, s’han entès diferents fenòmens, fins ara considerats “sense solució”, com el despertar dels nens durant el seu somni. De la mateixa manera, la psicologia i la pedagogia han aportat dades sobre la configuració dhàbits i rutines.
Tota aquesta informació ha portat els especialistes en Medicina del Son Infantil, a brindar als pares normes i consells per millorar situacions relacionades amb el son infantil.
Els primers llibres publicats amb aquesta finalitat daten de fa més de 20 anys. Richard Ferber, pediatre i responsable del Servei de Pediatria de l’Hospital de Nens de Boston, USA va ser el primer a publicar un modern tractat sobre els trastorns del somni dels nens, que el Dr. Estivill va prologar en la versió espanyola.
Richard Ferber, va ser un dels professors del Dr. Estivill. Ell va incentivar el seu interès en aquest camp i és un dels referents científics del nostre treball diari.
Des de l’any 1989 vam fer consultes sobre problemes d’insomni infantil. L’experiència acumulada amb més de 15.000 pacients i les publicacions realitzades, avalen la solvència dels conceptes abocats als nostres llibres de divulgació sobre com tractar els problemes de son dels nens. Nosaltres som científics i només expressem allò que la ciència descobreix, no donem opinions personals.
“Fa 20 anys que vaig publicar per primera vegada les directrius per ensenyar a dormir els nens. Els pares vau acabar per trucar a aquest compendi de recomanacions i normes, de forma afectuosa, “mètode Estivill”, però he de recordar que no és un invent meu”
L’any 1996 vam publicar un compendi de normes expressades d’una manera fàcil d’entendre, provinents dels nous avenços científics. No vam inventar res, no proposàvem teories empíriques ni dictàvem dogmes, simplement brindàvem coneixements als nombrosos pares que tenen nens amb alguna alteració del son. Això es va concretar en el llibre Duérmete Niño (Editorial Penguin Random House Mondadori).
L’eficàcia de les normes proposades i el suport dels pares, conjuntament amb el reconeixement de la majoria de la comunitat científica pediàtrica, psicològica i pedagògica, va propiciar una ràpida difusió de les normes suggerides, igual que ha succeït a molts llocs del món amb altres llibres que divulguen els mateixos coneixements científics.
Actualment s’han venut més de quatre milions de llibres i ha estat traduït a vint-i-dos idiomes (castellà, català, italià, francès, portuguès, brasiler, islandès, croat, eslovac, anglès, holandès, alemany, japonès, danès, hongarès, polonès, grec, xinès, rus). Això només s’explica per la solvència dels continguts i l’eficàcia de les recomanacions executades pels pares.
El llibre Duérmete Niño té una versió actualitzada i ampliada que ofereix als pares nous coneixements que complementen els anteriorment publicats. Per exemple, hem fet avenços en el coneixement del somni dels fetus. I això ens ha permès suggerir normes per ensenyar a dormir des del primer dia de naixement.
Nova taula de temps
Els estudis recents realitzats sobre aquestes tècniques aconsellen aquesta taula de temps d’espera (substitueix la que es troba al llibre DUERMETE NEN. És igual d’eficaç, i més suportable per als pares. (Se substitueixen minuts per segons)
1ª ESPERA
2ª ESPERA
3ª ESPERA
SUCCESSIVES
PRIMER DIA
20 seg.
25 seg.
30 seg.
30 seg.
SEGON DIA
30 seg.
35 seg.
40 seg.
40 seg.
TERCER DIA
40 seg.
45 seg.
50 seg.
50 seg.
QUART DIA
50 seg.
55 seg.
60 seg.
60 seg.
CINQUÈ DIA
60 seg.
65 seg.
70 seg.
70 seg.
SISÈ DIA
70 seg.
75 seg.
80 seg.
80 seg.
SUCCESSIUS
70 seg.
75 seg.
80 seg.
90 seg.
El mètode Estivill: ciència, evidència i suport internacional
Enfocament científic del mètode Estivill
En què es basa el mètode Estivill?
Evidència científica actual
Nombrosos estudis recents demostren que els mètodes conductuals per millorar el son infantil són eficaços, segurs i beneficiosos tant per als nens com per a les famílies:
- Un estudi publicat a Pediatrics (Gradisar et al., 2016) va mostrar que nadons de 6 a 16 mesos que van seguir tècniques d’extinció graduada s’adormien més ràpid, despertaven menys i no mostraven efectes negatius ni en el desenvolupament emocional ni en l’aferrament amb els pares.
- Investigacions canadenques (Hall et al., 2015) van trobar que, després d’una breu intervenció conductual, els bebès dormien més i les mares van experimentar menys fatiga, millor somni i menys símptomes de depressió.
- Revisions sistemàtiques i metaanàlisi (Meltzer & Mindell, 2014) confirmen que aquests mètodes milloren significativament la qualitat del son infantil i no generen dany emocional.
- A més, estudis de seguiment a llarg termini (Price et al., 2012) conclouen que els nens que han seguit aquests mètodes no presenten diferències emocionals ni de comportament respecte dels que no els van seguir.
En què es basa el mètode Estivill?
Les principals societats pediàtriques i del son coincideixen a recomanar aquest tipus d’abordatges conductuals com a primera línia de tractament per als trastorns de son a la infància:
- L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) destaca que les intervencions conductuals, juntament amb una bona higiene del son, són “les més eficaces a llarg termini”.
- La SEPEAP (Societat Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària) aconsella establir rutines i deixar el nen al bressol quan encara està despert, perquè aprengui a adormir-se sol.
- Institucions internacionals com l’American Academy of Pediatrics (AAP) o l’American Academy of Sleep Medicine (AASM) donen suport a l’ús d’aquests mètodes estructurats en nadons majors de 6 mesos.
- També centres com la Universitat de Harvard o la Universitat d’Oxford han investigat i validat aquestes tècniques. Per exemple, el Harvard Health Publishing va publicar un article explicant que els bebès ensenyats amb aquests mètodes no presentaven més estrès ni alteracions emocionals que aquells que no els van seguir.
I els comentaris a les xarxes?
FAQ’s
Preguntes Freqüents sobre el mètode Estivill
En què consisteix el mètode Estivill?
Implica deixar plorar el nadó sense consol?
Pot afectar al vincle afectiu?
Serveix per a tots els nens?
Per què, a les xarxes, algunes persones critiquen el mètode?
Les crítiques solen sorgir des de models de criança, derivats de les teories psicoanalítiques, que rebutgen qualsevol intervenció. Respectem aquestes opinions, encara que moltes no tenen base clínica ni científica. No hi ha critiques a les nostres recomanacions, a l’ambient científic.
Des de quina edat es pot aplicar?
A partir dels 6 mesos i fins als 4-5 anys, sempre amb valoració professional. Abans dels 6 mesos, el somni encara està madurant i fem servir altres estratègies. També és útil en nens prematurs i bessons. En aquests casos, les recomanacions són més especifiques a les característiques d’aquests nens.