logo estivill clínica del son

Moviments extremitats: Mioclonus nocturn (Mio = musculo, Clonus = sacsejades)
Patologia del son en adults i nens

Definició

És un trastorn del son caracteritzat per contraccions musculars involuntàries i breus durant el son.

Aquestes contraccions poden ser molt lleus i no ser notades per la persona que els experimenta , o poden ser prou fortes per despertar l’individu o la seva parella i provocar insomni.

El mioclonus nocturn pot afectar qualsevol grup de músculs, però amb més freqüència afecta els músculs de les cames, peus, braços i tors.

És més freqüent trobar-nos aquest tipus de patologia entre la gent gran, encara que amb nens amb presència d’un somni amb fraccionaments (despertars), sempre cal sospitar-los.

Símptomes
Es tracta d’una alteració consistent en brusques sacsejades mioclòniques de les extremitats, d’1 a 5 segons de durada, que apareixen cada 20-40 segons en forma de brots, durant tota la nit, provocant en el pacient despertars i canvis de fase de son . Com a conseqüència, durant el dia se senten cansats, com si només haguessin dormit unes quantes hores. En els nens, els símptomes diürns són menys evidents, encara que el mal descans pot ocasionar problemes d’irritabilitat diürna. Aquestes descàrregues es poden produir en les dues extremitats i també en una sola cama. El moviment més característic és la dorsiflexió del peu, combinada amb una flexió parcial de genoll i cama.
Causes
El trastorn pot ser idiopàtic, cosa que significa que no hi ha una causa coneguda, o pot estar relacionat amb altres afeccions mèdiques com ara el final d’una apnea. En els nens és freqüent quan hi ha alteracions hematològiques (ferro baix en sang).
Diagnòstic

Sempre cal controlar l’analítica de:

  • Ferritina, ferro (II+III),
  • Capacitat total de fixació de ferro,
  • Capacitat latent de fixació de ferro
  • Índex de saturació de Transferrina.

El diagnòstic objectiu es realitza mitjançant la polisomnografia, quan hi ha almenys 5 sacsejades per hora de son, cadascuna seguida per un despertar. Aquest despertar (arousal) no és sempre una vigília, sinó que pot ser simplement un canvi en les fases de son, (de més profund a més superficial), que dóna lloc a un fraccionament i és causa de malestar l’endemà.

Els mioclonus es registren durant l’estudi del son, mitjançant sensors de moviment col·locats als músculs tibials anteriors (cames) del pacient.

Tractament
El tractament del mioclonus nocturn depèn de la causa subjacent i la gravetat dels símptomes. Si hi ha dèficit de ferro, és recomanable aportar suplements de ferro. Quan és idiopàtic, només pot ser simptomàtic amb fàrmacs. Algunes opcions de tractament poden incloure millora de la higiene del son, tractament de condicions mèdiques subjacents, teràpia de comportament com l’ús de tècniques de relaxació i tècniques de control muscular.