Parasòmnies:
Somnambulisme i terrors nocturns
Patologia del son en nens

Les parasòmnies són esdeveniments involuntaris, anormals i molestos, que ocorren durant el son.

No són pròpiament malalties sinó fets, fenòmens, que apareixen en son i en disminueixen la qualitat. Són més freqüents a la infància, però també s’estenen a l’edat adulta.

Tot i que les parasòmnies són considerades benignes, el seu reconeixement és important sobretot quan ocasiona situacions difícils, perilloses o incòmodes, tant per a la persona que el pateix com per al seu entorn.

El comportament sol ser simple, sense arribar a sortir del llit, amb moviments senzills com seure, obrir els ulls mirant al voltant, amb ocasional vocalització. Hi ha desorientació i afectació de la consciència. La durada sol ser de 5 minuts, encara que poden ser de més durada.

És un trastorn molt freqüent entre els 2-5 anys. La durada de lepisodi sol estar entre 5-20 minuts. Un episodi típic consisteix en un despertar parcial dins de les 2-3 primeres hores de son, amb desorientació en temps i espai. Els nens aparenten confusió podent estar amb els ulls oberts o tancats i adquirint conductes inadequades.

Són episodis de deambulació que es descriuen com a rutinaris però inapropiats tant en el moment en què es produeixen com per la seva condició, amb potencial perillositat, violència i agitació. Els ulls acostumen a estar oberts durant l’episodi. Hi ha persistència d’afectació de la consciència i afectació del judici, i és difícil despertar el pacient durant l’episodi. Finalitzen generalment tornant al llit o poden continuar dormint a qualsevol lloc.

És un fenomen freqüent amb un pic de màxima incidència entre els 4-8 anys. Habitualment estan calmats i sense expressió de por.

Consisteixen en episodis de por intensa que s’inicien amb un plor brusc o crit, acompanyat d’intens component autonòmic amb freqüència cardíaca irregular, taquicàrdia, augment de la freqüència respiratòria i excessiva sudoració.

Afecta aproximadament el 3-15% dels nens entre 4 i 12 anys. Presenten un pic màxim d’aparició entre els 5 i els 7 anys, encara que es descriuen casos abans dels 2 anys; la seva fase de resolució típica és la preadolescència. El pacient no respon a estímuls externs, mostrant-se confús i desorientat, i no hi ha record del que ha passat en la majoria dels casos.

És un trastorn del son en què els nens consumeixen aliments i begudes durant la nit mentre estan adormits. Això pot incloure menjar aliments no comestibles, com guix o paper, o aliments que es mantenen a l’habitació, com dolços o snacks.

Aquest trastorn pot ser perillós ja que els nens poden ennuegar-se o patir problemes digestius. També pot causar interrupcions del son i somnolència diürna.

El trastorn de la ingesta nocturna durant el son en nens generalment es resol per si mateix amb el temps, però pot requerir tractament si persisteix durant un període perllongat o si causa problemes de salut o de comportament.

La paràlisi del son aïllada recurrent en nens és un trastorn del son que es caracteritza per la incapacitat temporal per moure’s o parlar en dormir o en despertar-se. Aquesta paràlisi pot durar uns segons o uns quants minuts i sol anar acompanyada d’al·lucinacions visuals o auditives i una sensació d’opressió al pit.

A diferència de la paràlisi del son aïllada, aquesta forma recurrent passa sovint i pot ser molt pertorbadora per al nen.

El tractament pot incloure teràpia cognitivoconductual i medicaments específics per al son.

Són somnis que es caracteritzen per ser desagradables o aterridors. Una característica important dels malsons és que, quan el subjecte es desperta, està completament orientat i alerta, i té record del contingut del son, que és percebut com a irreal.

són molt freqüents en nens (60-75%) com a esdeveniments ocasionals, augmenten de freqüència durant l’adolescència. Com un trastorn definit, afecta aproximadament el 2-6% dels nens preadolescents. El contingut del son i la seva elaboració depèn de ledat del nen.

Els malsons poden ser una forma natural de processar pors i ansietats normals en el desenvolupament emocional. En molts casos, aquests malsons desapareixen amb el temps i no requereixen tractament. Tot i això, si els malsons són recurrents i afecten significativament la qualitat del son i el benestar emocional del nen, és important buscar l’opinió d’un professional de la salut mental per determinar si es necessita tractament addicional.

Consisteix en l’emissió espontània d’orina durant el son. Es considera normal en nens menors de 5 anys, i la seva prevalença és del 15 a 25% a aquesta edat i del 4% als 10 anys. Això demostra que és un procés maduratiu normal de la bufeta.

Durant el son és freqüent que es produeixi una contracció dels músculs masseters, pterigoïdeus interns i temporals, provocant un tancament enèrgic de la mandíbula superior i inferior. Si és molt intens, el copejament de les peces dentals pot produir un soroll o grinyolar, conegut com a bruxisme. Això pot provocar un desgast de l’esmalt dental, el dolor dental o el mandibular, les alteracions de l’articulació temporomandibular i la cefalea. És freqüent a la infància, on la seva prevalença és d’un 14-17%, reduint-se amb l’edat.

Són episodis repetits de moviments bruscos, ràpids i involuntaris, de les extremitats. Solen produir-se en seqüències de 4 o més moviments, separats entre si per un interval de 20-40 segons. Habitualment afecten les extremitats inferiors, i consisteixen en una extensió del primer dit del peu, en combinació amb una flexió parcial del turmell, el genoll i, de vegades, també el maluc. A més, pot afectar els membres superiors.

Solen començar abans del novè mes de vida i rarament després dels 2 anys. Solen ser benignes i no s’associen a cap problema neurològic o psiquiàtric. Per tant, no cal alarmar els pares en excés, però sí informar-los i tranquil·litzar-los. En alguns casos, es poden prendre mesures per evitar que el nen es faci mal durant aquests moviments. Si els moviments persisteixen més enllà dels 5 anys, es recomana una avaluació neurològica i psiquiàtrica per descartar-ne altres possibles causes.