Síndrome de cames inquietes
Patologia del son en adults

És un trastorn neurològic comú que afecta entre el 5% i el 10% de la població a tot el món. Està caracteritzat per una desagradable sensació d’incomoditat a les cames durant els períodes de repòs i, generalment, abans de l’inici del son.

És característic que aquestes molèsties disminueixin o desapareguin amb el moviment de les extremitats inferiors.

És molt important entendre que “no són rampes, ni dolor, ni problemes a la circulació” sinó una sensació real d’”inquietud”. És vital per als pacients la necessitat de mobilitzar les cames per tal de millorar aquesta sensació desagradable. Aquest trastorn pot arribar a ser greu quan assoleix una fase avançada, ja que la persona no pot estar ficat al llit per dormir, ocasionant dificultats per iniciar el son.

• Sensació de formigueig, picor o ardor a les cames.
• Necessitat urgent de moure les cames per alleujar la sensació incòmoda.
• Sensació d’alleujament temporal en moure les cames.
• Els símptomes es presenten o empitjoren en repòs, especialment durant la nit.

S’associa amb trastorns del son, com l’insomni, i pot ser un factor contribuent a l’apnea del son i altres trastorns del son. Encara que la causa exacta de la síndrome de cames inquietes encara no és clara, es creu que pot ser causada per una combinació de factors genètics i ambientals.

El diagnòstic de la síndrome de les cames inquietes es basa en els símptomes que presenta el pacient i el seu historial mèdic.

Els símptomes poden ser tractats amb medicaments que actuen sobre els neurotransmissors al cervell, així com amb canvis en l’estil de vida, com evitar el consum de cafeïna i alcohol, i fer exercici regularment. Si sospiteu que podeu tenir síndrome de cames inquietes, és important que parleu amb el vostre metge per rebre un diagnòstic i tractament adequats.