La patologia més freqüent és l’insomni infantil per hàbits incorrectes. Entre sis mesos i cinc anys els nens que pateixen aquests trastorns presenten tant dificultats per iniciar el son com alteracions al llarg del mateix, amb despertars freqüents a la nit. De vegades les alteracions són degudes a manca de rutines o límits mal establerts.

Moltes vegades aquests nens són totalment normals, sense problemes psicològics ni psiquiàtrics. La seva única patologia és que “únicament dormen malament”. El doctor Estivill assegura que la persistència d’aquesta alteració dóna lloc a un trastorn greu en l’estructura del son.

Són nens que no dormen les hores necessàries, no deixen actuar a l’hormona del creixement que se segrega durant les primeres hores després d’iniciar el son i causen greus problemes a l’estructura familiar, perquè creen conflictes i nervis. Hi ha sincronitzadors interns i externs, els primers són poc modificables. Els externs són la llum solar, el soroll i el silenci, les hores de menjar, ficar-se al llit i aixecar-se, els elements externs associats al son i sobretot l’actitud dels pares per ensenyar un hàbit correcte. El sincronitzador extern més modificable són les rutines i hàbits de son.

Segons el doctor, el nen aprèn a associar sincronitzadors externs com són el soroll i la llum amb vigília i el silenci i la foscor amb somni. Un nen als sis o set mesos ja ha de tenir ben establert el ritme de vigília-son de 24 hores. Ha de dormir durant la nit una mitjana de 11 a 12 hores, iniciant el seu somni entre les 20 i 21 hores i despertant-se entre les 7 i les 9 del matí. Així mateix, ha de fer tres migdiades. Una després de l’esmorzar, d’una o dues hores, una altra després del dinar del migdia, que pot ser de dues a tres hores i una altra després del berenar, de menys durada.

Ara són els pares els qui han d’aprendre a fer dormir; és a dir, aprendre a configurar hàbits mitjançant l’associació repetida dels mateixos elements externs i l’actitud que transmeten els pares en ensenyar l’hàbit. El nen ha d’aprendre a iniciar el somni tot sol, associant l’acte de dormir amb determinats elements externs.

El coordinador de la Clínica del Son Estivill, Francisco Javier Segarra, assenyala que el 20% de la població pateix insomni transitori i un 10% insomni crònic.

Segarra va apuntar que els mals hàbits del son poden ser la causa determinant de l’insomni.

Les variacions freqüents en els horaris poden produir patrons irregulars de son-vigília que condicionaran l’aparició d’insomni.

L’expert va apuntar que entre els factors que provoquen l’insomni hi ha l’apnea del son, que són parades respiratòries provocades per microdespertars o la síndrome de les cames inquietes, que es produeix quan el pacient està despert i no es pot dormir.

Una de les situacions que va destacar Segarra és la síndrome de fase retardada en els adolescents, molts joves no són capaços de dormir abans de les 3 o 4 de la matinada, i de vegades no es considera un problema fisiològic, sinó d’actitud.