Moviments extremitats
Mioclonus nocturn
Patologia del son en adults
Definició
És un trastorn del son caracteritzat per contraccions musculars involuntàries i breus durant el son.
Aquestes contraccions poden ser molt lleus i no ser notades per la persona que les experimenta , o poden ser prou fortes per despertar l’individu o la seva parella i provocar insomni.
El mioclonus nocturn pot afectar qualsevol grup de músculs, però amb més freqüència afecta els músculs de les cames, braços i tors. El trastorn pot ser idiopàtic, fet que significa que no hi ha una causa coneguda, o pot estar relacionat amb altres afeccions mèdiques o factors, com l’estrès, el consum de certs medicaments o la privació de son.
Símptomes
Es tracta d’una alteració consistent en brusques sacsejades mioclòniques de les extremitats, d’1 a 5 segons de durada, que apareixen cada 20-40 segons en forma de brots, durant
tota la nit, provocant en el pacient despertars i canvis de fase de son.
Aquestes descàrregues es poden produir en les dues extremitats i també en una sola cama. El moviment més característic és la dorsiflexió del peu, combinada amb una flexió parcial de genoll i cama.
És més freqüent trobar-nos aquest tipus de patologia entre la gent gran. Els avis que la pateixen diuen que tenen un somni fraccionat i superficial, qualsevol soroll els desperta amb facilitat, i els és difícil mantenir un somni continu durant tota la nit. Com a conseqüència, durant el dia se senten molt cansats, com si només haguessin dormit unes quantes hores.
Diagnòstic
Es realitza mitjançant la polisomnografia, quan hi ha almenys 5 sacsejades per hora de son, cadascuna d’elles seguida per un despertar. Aquest despertar no és sempre una vigília, sinó que pot ser simplement un canvi en les fases de son, (de més profund a més superficial), que dóna lloc a un fraccionament d’aquest i és causa de malestar l’endemà.
Els mioclonus es registren durant l’estudi del son, mitjançant sensors de moviment col·locats al taló del pacient.
Tractament
El tractament del mioclonus nocturn depèn de la causa subjacent i la gravetat dels símptomes.
Algunes opcions de tractament poden incloure millora de la higiene del son, tractament de condicions mèdiques subjacents, medicaments, teràpia de comportament com lús de tècniques de relaxació i tècniques de control muscular.