Alteració del ritme son-vigília (jetlag)
Patologia del son en adults

El cicle diari de vigília-son permet organitzar la nostra conducta en el temps i sincronitzar internament la regulació de molts processos biològics com poden ser el ritme de la temperatura corporal, el ritme del Cortisol, el ritme de l’excreció de l’hormona de creixement, etc.

L’oscil·lador endogen que es considera que té més implicació en la regulació dels ritmes de son-vigília és el nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem.

Hi ha una estreta relació entre el funcionament correcte del sistema circadià i l’estat de salut dels individus. Alteracions de les estructures del sistema circadià comporten alteracions en la manifestació dels ritmes. També es poden presentar alteracions per pèrdua de la capacitat de sincronització del sistema, per exemple, en persones cegues que no poden sincronitzar a 24 hores. Paral·lelament, alteracions externes dels ritmes poden produir trastorns als individus, com en el cas del Jet-Lag o canvis de torns de treball.

Hi ha diverses patologies relacionades amb l’alteració del ritme circadià, entre les quals destaquen:

Es caracteritza per un desplaçament cap endavant del cicle son-vigília, amb una tendència a dormir i despertar d’hora. Els pacients solen sentir somnolència les primeres hores de la tarda i dificultats per mantenir-se desperts a la nit.

Es caracteritza per un desplaçament cap enrere del cicle son-vigília, amb una tendència a dormir i despertar tard. Els pacients solen tenir dificultats per aixecar-se d’hora al matí i per iniciar el son a la nit.

Entre el 60%-70% dels treballadors a torns es queixen de problemes de son. Els treballadors de nit dormen de 5 a 7 hores menys per setmana, reduint la fase 2 i REM. Presenten un estat crònic de privació de son, per la gran influència del sistema circadià en el son, afectant l’estat d’ànim i el rendiment dels treballadors.

Hi ha una altra característica associada a aquest trastorn consistent en la reducció substancial de l’alerta durant la vigília. Això incorpora conseqüències fonamentalment respecte a la seva seguretat a la feina així com en l’àmbit personal de relació amb l’entorn familiar.

Es produeix quan es viatja a través de diferents zones horàries, cosa que pot provocar una desincronització temporal entre el ritme circadià intern i l’entorn. Això pot provocar somnolència diürna, dificultats per iniciar el son i despertars nocturns.

Aquests trastorns es caracteritzen per la presència d‟una alteració del ritme circadià que no pot ser atribuïda a cap de les patologies anteriors. Poden manifestar-se amb insomni, somnolència diürna, canvis d’humor i alteracions a la gana.

Consisteix en la desorganització temporal i el comportament irregular del cicle son-vigília.

Normalment el nombre d’hores adormides durant un període de 24 hores sol ser el normal per a l’edat (7-8 hores), però el moment en què s’inicia el son és totalment anàrquic. No dormen mai al mateix període de temps. Hi ha una total absència de patró ultradià o circadià a l’inici del son.

La queixa més generalitzada consisteix en dificultat per iniciar o mantenir el son durant el període nocturn i necessitat de fer freqüents migdiades durant el dia. El son sol aparèixer en tres o quatre blocs de 2-3 hores de durada en el període de 24 hores, amb marcada variabilitat a l’hora de dormir o despertar-se, si comparem entre diferents dies.

Aquesta alteració és poc freqüent en pacients sans, però s’observa molt sovint en persones amb retard mental congènit, disfunció degenerativa cerebral i demències. Acostuma a ser crònic i no es coneix un tractament efectiu. Els hipnòtics són de poca utilitat.

Els tractaments per a la regulació del ritme circadià utilitzen agents sincronitzadors com ara el tractament amb Melatonina, juntament amb estimulació mitjançant llum (luminoteràpia), manipulació dels horaris de son (cronoteràpia), o activitat física. Tot això es planifica, segons el cas, per tornar a encarrilar el ritme circadià.