Insomni infantil per hàbits incorrectes
Patologia del son en nens

L’insomni infantil és una alteració del son que afecta entre el 20%-30% de la població infantil fins a l’edat preescolar (dades similars en diferents estudis fins i tot en diferents cultures), i es caracteritza per la dificultat per adormir-se de forma autònoma i/o despertares nocturns freqüents durant la nit amb incapacitat per tornar-se a adormir sense ajuda externa (Sleep Onset Association Disorder).

Es presenta també en forma de resistència del nen a anar-se’n al llit a l’hora estipulada (Limit Setting Disorder) o una combinació d’ambdós.

Els símptomes de l’insomni infantil poden incloure dificultat per adormir-se, despertares nocturns freqüents, despertar-se d’hora al matí, resistència a anar-se’n al llit, son agitat o inquiet, son no reparador, somnolència diürna excessiva, irritabilitat, canvis en el comportament i l’estat d’ànim, dificultats en el rendiment escolar, problemes d’atenció i concentració, i fatiga durant el dia.

És important tenir en compte que aquests símptomes poden variar d’un nen a un altre i poden tenir diferents causes subjacents.

La causa de l’insomni infantil pot ser multifactorial, i cal analitzar els factors predisponents, precipitants i perpetuants mitjançant un anàlisi funcional per arribar a un diagnòstic precís. Pot tenir diverses causes, incloent-hi factors emocionals, ambientals i mèdics, i pot requerir un abordatge multidisciplinari per al seu diagnòstic i tractament.

L’insomni infantil pot tenir un fort impacte en el nen, incloent-hi afectacions diürnes a nivell anímic, cognitiu, conductual i de salut, així com disfuncions familiars. També pot afectar la qualitat de vida i l’estat d’ànim dels pares.

L’etologia de l’insomni pediàtric pot respondre a causes mèdiques (intoleràncies alimentàries, reflux gastroesofàgic, dolor…), alteracions del son (SPI infantil, apnees…) o psicològiques (trastorns d’ansietat, pors…).

El diagnòstic d’insomni infantil requereix una avaluació completa que inclou una revisió detallada de la història mèdica i del son del nen, així com una avaluació psicològica i conductual.

És important analitzar els factors que contribueixen a l’insomni, incloent-hi els predisponents, precipitants i perpetuants, i realitzar un anàlisi funcional de la situació per arribar a un diagnòstic precís.

A més, cal descartar altres condicions mèdiques i psiquiàtriques que poden estar afectant el son del nen. El diagnòstic pot requerir la participació d’un equip interdisciplinari que inclogui un pediatra, un especialista en son, un psicòleg i un terapeuta ocupacional.

Durant una visita d’una hora, s’expliquen als pares la causa del problema i se’ls proporcionen les conductes a seguir per resoldre aquesta situació. Si els pares segueixen correctament aquestes normes prescrites, en menys d’una setmana es resoldrà el problema. No hi ha conseqüències negatives en els nens.

No es necessiten proves de son.

Recomanem no seguir les opinions que es publiquen a les xarxes socials. Consulteu sempre amb el vostre pediatra.

Aquestes pautes són les recomanades per l’Acadèmia Americana del Son i la Societat Americana de Pediatria.

El tractament de l’insomni infantil depèn de la seva causa, i per abordar l’insomni infantil per hàbits incorrectes, s’utilitzen intervencions conductuals basades en els principis de la psicologia del comportament. Els tractaments poden variar en funció de l’edat dels nens, però en general, es poden ensenyar pautes de conducta als pares per aplicar-les als nens més petits, mentre que en els nens més grans, es requereix la col·laboració directa del nen i s’utilitzen tècniques de reforç positiu i distracció.

És fonamental realitzar un diagnòstic adequat abans d’iniciar qualsevol estratègia terapèutica.