Parasòmnies
Patologia del son en adults

Les parasòmnies en adults són trastorns del son que es caracteritzen per conductes anormals i no desitjades que tenen lloc durant el son. Aquestes conductes poden incloure parlar en somnis, somnambulisme, terrors nocturns, malsons, menjar o beure durant el son, comportaments sexuals inapropiats, així com moviments anormals durant el son REM, com el trastorn del comportament del son REM.

Les parasòmnies poden afectar la qualitat del son i causar fatiga durant el dia, així com problemes de salut mental i física a llarg termini si no es tracten adequadament.

Durant el son és freqüent que es produeixi una contracció dels músculs masseters, pterigoïdeus interns i temporals, provocant un tancament enèrgic de la mandíbula superior i inferior. Si és molt intens, el copejament de les peces dentals pot produir un soroll o grinyolar, conegut com a bruxisme. Això pot provocar un desgast de l’esmalt dental, el dolor dental o el mandibular, les alteracions de l’articulació temporomandibular i la cefalea. La prevalença es va reduint amb ledat, en adults és del 3% aproximadament.

CatatreniaLa catatrènia és un trastorn del son caracteritzat per gemecs o sons perllongats, només durant l’exhalació, mentre la persona dorm. A diferència d’altres sons nocturns com els roncs, la catatrènia es distingeix per un gemec o sospir allargat que passa durant la fase de son REM, quan els músculs respiratoris estan relaxats.

Alguns aspectes clau de la catatrènia inclouen:

1. So distintiu i peculiar: Els gemecs solen durar diversos segons i ocorren durant l’exhalació. Poden ser intermitents i variar en intensitat, sovint interrompent el somni de qui comparteix el llit, encara que la persona que experimenta la catatrènia generalment no es desperta.
2. No causa problemes de salut greus: A diferència de l’apnea del son, a la catatrènia no hi sol haver una interrupció significativa en la respiració ni una reducció d’oxigen a la sang. Això no obstant, pot ser molesta per als que dormen a prop de la persona afectada.
3. Diagnòstic i tractament: La catatrènia és un trastorn rar i, en molts casos, es diagnostica mitjançant un estudi de son (polisomnografia). El tractament no sempre és necessari, tret que el so generi problemes significatius. En alguns casos, es poden recomanar estratègies com modificar la posició en dormir o la teràpia de pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) si s’associa amb apnea.

Es caracteritza per un estat de confusió i desorientació en despertar, que pot passar durant la nit o al matí d’hora. La persona pot estar desorientada, desorientada en el temps o lespai, i tenir dificultats per parlar o comprendre la parla dels altres. També poden experimentar amnèsia per a lepisodi.

De vegades el comportament pot ser inadequat i violent. Un subtipus de despertar confusional és la sexòmnia, que es caracteritza per l’existència de conductes de tipus sexual durant el son, realitzades al llit o lloc que s’hagi triat per dormir, de les quals els subjectes no són conscients ni recorden haver-les realitzat quan desperten.

Són episodis repetits de moviments bruscos, ràpids i involuntaris, de les extremitats. Solen produir-se en seqüències de 4 o més moviments, separats entre si per un interval de 20-40 segons. Habitualment afecten les extremitats inferiors, i consisteixen en una extensió del primer dit del peu, en combinació amb una flexió parcial del turmell, el genoll i, de vegades, també el maluc. A més, pot afectar els membres superiors.

Consisteix en la impossibilitat de moure’s i parlar durant un breu període de temps, que pot passar en adormir-se o en despertar, i que suposa en la majoria dels casos una experiència extremadament desagradable per al pacient. La consciència és completament conservada i hi ha record de l’episodi. Els episodis tenen una durada de segons a minuts i normalment els ulls es troben tancats, per la qual cosa les persones de l’entorn no perceben el que està passant.

La paràlisi del son aïllada recurrent també pot passar en adults i pot estar associada a trastorns del son com la narcolèpsia. A més, s’ha observat que certs factors poden augmentar el risc de patir paràlisi del son, com ara la privació de son, l’estrès, l’ansietat, l’ús de certs medicaments o substàncies i trastorns psiquiàtrics. En general, la paràlisi del son no representa un problema mèdic greu, però pot resultar molt incòmoda i afectar la qualitat de vida del pacient.

Les sexòmnies són un tipus de parasòmnia en què la persona realitza comportaments sexuals mentre està adormida, sense ser-ne conscient ni recordar el que ha passat en despertar. És una condició relativament rara i forma part del grup de les parasòmnies no REM, que inclouen activitats físiques o verbals durant el son profund, com ara el somnambulisme o els terrors nocturns.

Característiques de les Sexòmnies:

• Activitats sexuals involuntàries: Les persones amb sexòmnia poden experimentar comportaments com masturbació, carícies sexuals, gemecs, relacions sexuals, o fins i tot comentaris o propostes sexuals mentre estan adormides.
• Manca de consciència i amnèsia: La persona no està conscient de les seves accions i, en despertar, sol no recordar el que ha passat. Això pot generar confusió, incomoditat, o fins i tot problemes a la relació de parella si l’altre individu es veu afectat per aquestes conductes.
• Desencadenants: Les sexòmnies es poden veure agreujades per factors com l’estrès, la manca de son, el consum d’alcohol o drogues, i algunes condicions de salut mental o trastorns del son com l’apnea obstructiva del son.

Diagnòstic i Tractament:
La sexòmnia se sol diagnosticar mitjançant un estudi del son o polisomnografia on s’observa l’activitat cerebral i el comportament durant la nit. El tractament pot incloure tècniques per millorar la qualitat del son, reduir factors desencadenants, evitar el consum dalcohol o drogues abans de dormir, i, en alguns casos, l’ús de medicaments.

Consideracions Psicològiques i Legals:
Atès que aquests comportaments són involuntaris i tenen lloc durant el son, la sexòmnia pot presentar reptes tant emocionals com legals. Les persones afectades poden experimentar sentiments de vergonya o ansietat i, en certs contextos legals, la sexòmnia s’ha esmentat com a possible defensa en casos de conducta sexual inapropiada o abusiva, encara que aquests casos solen ser molt complexos.

Són episodis de deambulació que es descriuen com a rutinaris però inapropiats tant en el moment en què es produeixen com per la seva condició, amb potencial perillositat, violència i agitació. Els ulls acostumen a estar oberts durant l’episodi. Hi ha persistència d’afectació de la consciència i afectació del judici, i és difícil despertar el pacient durant l’episodi. Finalitzen generalment tornant al llit o poden continuar dormint a qualsevol lloc.

La durada a l’adult és més gran que a l’infant, fins a una hora o més i el comportament és més complex a l’adult que a l’infant.

Consisteix a parlar, des de paraules aïllades fins a discursos complets, i amb graus variables de comprensió, durant el son. Es tracta d’un fenomen innocu, del qual el subjecte no en recorda res l’endemà.

Consisteixen en episodis de por intensa que s’inicien amb un plor brusc o crit, acompanyat d’intens component autonòmic amb freqüència cardíaca irregular, taquicàrdia, augment de la freqüència respiratòria i excessiva sudoració. Pot ocasionar comportaments impulsius, podent sortir del llit de forma violenta o agitada, amb afectació del nivell de consciència i per tant sense un clar judici en resposta a les imatges oníriques i amb reaccions que poden perjudicar el pacient o tercers. La durada pot ser de més de 5 minuts i l’intent d’aplacar els episodis pot ocasionar més agitació.

Es caracteritza per la presència de moviments vigorosos, somnis desagradables o de contingut violent i l’absència d’atonia muscular durant el son REM. Les conductes poden anar acompanyades de vocalitzacions, també relacionades amb el contingut del son, com ara parlar, cridar, plorar, xiular, riure o cantar. El pacient manté els ulls tancats i, si se’l desperta, pràcticament de seguida està orientat.

Pot ser un símptoma precoç de malalties neurodegeneratives, com ara la malaltia de Parkinson i la malaltia d’Alzheimer. Per tant, és important que els pacients que presenten aquesta parasòmnia siguin avaluats adequadament per un especialista per descartar possibles malalties subjacents.

Són episodis nocturns durant els quals els pacients mengen o beuen de forma compulsiva i involuntària, amb alteració variable del nivell de consciència i del record posterior. Els episodis d’ingesta poden ser únics o múltiples cada nit (poden oscil·lar entre un i més de deu per nit), i es caracteritzen per ser totalment involuntaris i incontrolats en absència de veritable sensació de gana.

El trastorn de la ingesta nocturna durant el son sol estar associat a altres trastorns del son, com l’insomni i la síndrome de cames inquietes, i pot tenir conseqüències negatives en la salut física i mental del pacient, com ara augment de pes, trastorns digestius, fatiga diürna i alteracions de l´estat d´ànim. El tractament sol incloure teràpia cognitivoconductual.